Ahir vaig passar el dia Soses, a tocar de Lleida; en col·laboració amb la Play Party que s'hi celebrava, els Ubuntaires de Ponent organitzaven tres xerrades i una Festa d'Instal·lació. Va ser molt agrable reunir-me amb Sisco i tota la panda.
En veure la gran sala on se celebrava la Lan Party, el comentari va ser, crec, compartit per tots: per treballar, amb un ordinador de 300 € ja vas bé; en canvi, si el que vols és jugar, amb 1500 € no tens ni per començar. I parlàvem només del preu de la màquina: el cost dels jocs va a banda.
En veure la gran sala on se celebrava la Lan Party, el comentari va ser, crec, compartit per tots: per treballar, amb un ordinador de 300 € ja vas bé; en canvi, si el que vols és jugar, amb 1500 € no tens ni per començar. I parlàvem només del preu de la màquina: el cost dels jocs va a banda.
5 comentaris:
treballar toca doncs.
I tant que va ser agradable, ja ho pots ben dir. De fet molt més agradable l'estona que vam passar junts que veure els maquinorros que necessiten alguns dels que hi juguen.
No parlem del cost del programari que ja vam escoltar el que deia el René... i això que no hi imputem costos ambientals.
Fins aviat,
SiscoGarcia,
ubuntaire de Ponent
Sí, rAnita, treballar és més barat!
Els costos ambientals deuen de ser brutals amb aquells màquines, Sisco: mitja dotzena de ventiladors per refrigerar la caixa! Però quin consum havien de tenir? De segur que algunes consumeixen més que el meu cotxe...
He fet aquest comentari perquè el René va parlar a bastament dels costos econòmics i socials, però no vam dir res pel que fa als ambientals, que també hi són. Tant pel que fa al consum de recursos relacionat amb la manera de fer tan depredadora, com amb el consum energètic pel seu funcionament, com pel que fa a la seua vida útil i la poca reutilització que tenen. És a dir, que no entenen allò de les 3 R.
Jo tampoc, Sisco, no sé què és això de les 3 R (racionalitzar, reutilitzar i reciclar?).
El tema de la vida útil el tinc molt present. Ja sé que, al preu que van els ordinadors últimament, surt més a compte (a compte de la butxaca del particular) comprar-ne un de nou que no pas ampliar el vell; però, què hi farem?, també els agafo carinyu i, al final, procuro allargar-los la vida.
Publica un comentari a l'entrada