Powered by ScribeFire.
Quan les persones que em coneixen s'assabenten que un dels meus hobbies és la informàtica, em solen preguntar que a quins jocs jugo. Quan els explico que el meu concepte de hobby no va per aquí, sinó per aprendre a usar l'ordinador el millor possible, em miren estranyats. Però si se m'acut explicar-los quines coses tracto d'aprendre, la reacció sol ser unànime: "Però, això, per a què serveix?" I queda ben patent que no es tracta d'una expressió de curiositat, no els importa gens ni mica saber per a què serveix això; es tracta d'una interrogació retòrica que podem interpretar com a "quina pèrdua de temps, això no aprofita per a res."
Aquestes reaccions són fàcilment explicables si tenim en compte que no tots els usuaris d'ordinadors són iguals; els podríem classificar en funció de coneixements i interessos. Una proposta de divisió podria ser la següent:
El seu objecte de treball gira directament sobre el maquinari i el programari (enginyers informàtics i assimilats; administradors de sistemes, programadors...). La major part van triar aquesta professió perquè els agradava, de manera que solen tenir una bona relació amb els ordinadors. Una altra cosa és que el treball que han acabat fent en la vida els resulti més o menys satisfactori; però ja sabem que el treball és un càstig bíblic, així que si diuen que els agrada el seu treball, o és pecat o és mentida.
Lògicament, són els que tenen un coneixement més alt en aquest àmbit. Només faltaria!
Fan servir la informàtica per treballar, però el resultat del seu treball no té res a veure amb la informàtica: enginyers, dissenyadors gràfics, matemàtics, professors, administratius, músics, escriptors, estudiants...
Aquí, la relació amb l'ordinador pot ser, encara, cordial: o l'estimen cordialment perquè els ajuda a fer millor una feina que els agrada, o l'odien cordialment perquè els obliguen a utilitzar-lo en una feina que detesten.
En general, i açò és aplicable per a la resta de categories que veurem, d'informàtica, només saben allò que necessiten aplicar. I és comprensible perquè, per a aquestes persones, la informàtica és un mitjà, no pas una finalitat.
Qui no tingui un ordinador a casa, que aixequi la mà. Mmmm... tots en teniu, eh? Ja m'ho pensava. L'ordinador s'ha convertit, també, en un artefacte per al lleure. A més, però, hi ha molta gent que s'emporta feina a casa (diuen que alguns ho fan per gust: no sé jo...) i, al final, l'ordinador domèstic acaba menant una doble vida, laboral i lúdica.
Però, què és això de la "informàtica bàsica"? Escriure programes en BASIC? No, home, no; em refereixo a les coses que pot fer qualsevol, fins i tot sense gaires coneixements: navegar per la xarxa, utilitzar el correu, escoltar música, mirar pel·lícules...
Un plat a banda necessiten i mereixen els "jugadors" o "jugons" o "jugòpters": els típics postadolescents (trenta o trenta-cinc anys, casats, un parell de fills, amb una feina ni excessivament exigent ni tampoc gaire engrescadora) que poden arribar a gastar més de 3.000 € en un ordinador (supermegahipermacroguai: CPU de quàdruple nucli a 128 bits i vint-i-catorze-mil GHz, 65 GB de RAM, tres discos durs d'un terabyte cadascun, dues pantalles de 24 polzades, targeta gràfica Hubble Telescopy Vision Improved, so homeroundcinemascope amb 12 altaveus més altres dos per als baixos i un per a la mezzosoprano; i quinze ventiladors d'oli de fetge de balena per refrigerar el conjunt); ah! i que l'han de renovar cada any, perquè, si no, no podran jugar a l'últim simulador de Kosovo War 666. Sens dubte, aquests són els que més fan pel progrés de la informàtica, amb llurs constants exigències de millora, molt més que la indústria bèl·lica internacional i la NASA i l'ESA juntes. Això sí, no els pregunteu com justificar un paràgraf als dos costats en un processador de text, perquè ells no s'hi embruten les mans ("Ah!, però, els ordinadors també serveixen per treballar? quines coses, tu...").Si us hi fixeu una mica, observareu que aquesta llista està ordenada en funció de dos criteris: de major a menor grau de coneixements informàtics, d'una banda, i de menor a major quantitat d'usuaris, per una altra. I tots dos coincideixen.
Bé, no calia pegar-li tantes voltes per arribar a la conclusió que la major part dels usuaris no saben res sobre el funcionament del ordinadors; però resulta curiós observar que, a més, no tenen ni punyeteres ganes d'aprendre (però, això, sempre estan disposats a queixar-se quan el programa fa coses rares o quan el sistema es penja; tot i que sovint és perquè han fet alguna operació impròpia).
I amb aquest panorama majoritàriament desolador, sí que s'entén que no m'entenguin.
Eps! M'oblidava... Deliberadament, m'he deixat al tinter una categoria molt concreta: a veure qui l'endivina!
Crida a la Participació
Maig de 2009
Què és una festa de llançament?
Cada 6 mesos, Ubuntu llança una nova versió del seu sistema operatiu.El proper dia 23 d’abril de 2009 sortirà la versió 9.04 de la distribució GNU/Linux Ubuntu.
Per celebrar aquest esdeveniment, la comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català, organitzarà una Festa (Release Party).Aquestes festes les organitzen per tot el món els grups locals (LoCo Teams) d’Ubuntu: https://wiki.ubuntu.com/JauntyReleaseParties
Com participar-hi?
Quins temes s’hi tractaran?
Temes relacionats amb el programari i la cultura lliure. Es prioritzaran els temes més relacionats amb el sistema operatiu Ubuntu.
Com estar-ne informats?
Qui les organitza?
L’equip local i la comunitat d’Ubuntu en català (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam) conjuntament amb l’IES Nicolau Copèrnic (http://www.iescopernic.com).Podeu consultar la llista completa de persones que col·laboren en l’organització a la wiki de la Festa (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope).
Després de tants quilòmetres, em sento com a casa...
Torno de Tarragona amb un bon sabor de boca. No només per la petita jornada gastronòmica celebrada al port, poc després de la manifestació, sinó per com s'ha desenvolupat aquesta.
A primera hora, semblava que la convocatòria havia tingut un èxit escàs; però, a mesura que s'acostaven les 12.30, hora a què havia de donar inici la marxa, l'assistència va anar pujant fins, em sembla, entre quatre i cinc mil persones. En la seva major part, es tractava de mestres i professors; però també ha estat significativa, bastant important, la presència d'estudiants, sobretot universitaris; i és que els reprovables fets d'ahir a la Universitat estaven en la ment de tots.
Una mica després de l'hora prevista, la manifestació ha començat a marxar, Rambla Nova amunt, cap al carrer de Sant Francesc. No hi ha hagut incidents, i m'ha sobtat que la presència policial era discreta (només Policia Local, i tampoc en gran nombre), cosa que no sé si atribuir a un plantejament realista del que podia i del que no podia passar, o si era més bé una mena d'efecte pèndol davant de les bestieses comeses ahir.
Al llarg de la manifestació, es van llençar gran quantitat de consignes contra la LEC, acompanyades d'unes quantes demanant la dimissió del conseller Ernest Maragall. I ja cap al final, davant dels Serveis Territorials d'Educància van tenir lloc els discursos explicatius i les peticions de rigor, que, com és de rigor, es van perdre cap a un cel blau i primaveral sense arribar als oïts a què s'adreçaven. Però això ja ho teníem assumit.
Va ser una grata sorpresa trobar-me amb uns quants companys de fàbrica, i descobrir que, segons sembla, el seguiment ha estat força alt al nostre centre.
Quins efectes tindran, si en tenen alguns, aquesta vaga i aquesta manifestació? És difícil de dir (és difícil perquè hom s'entesta a ser optimista i a creure, fins que la realitat ens llança per terra les il·lusions, que aquest esforç serveix d'alguna cosa); no fa gaire, hem vist com una vaga dels jutges ha fet caure un ministre. Però, no ens enganyem, els jutges són un estament respectat i valorat, i hi ha la percepció que, sense la seva tasca, la societat s'ensorra; en canvi, mestres i professors som vistos com l'última mona de la societat, i, si fem vaga, no aturem en absolut el procés educatiu: quan arribi el moment, les notes estaran als butlletins i els percentatges d'aprovats i suspesos no variaran gens.
Tanmateix, de tant en tant cal perdre algunes batalles: és senyal que no hem perdut del tot les il·lusions.
Powered by ScribeFire.
Powered by ScribeFire.
