Un buròcrata és un senyor que, quan li manen una feina, consulta el protocol que explica com l'ha de fer: pas A, pas B, pas C, pas D, pas E. El buròcrata comença pel pas A; després, executa el B; si, posem per cas, en arribar al pas C s'adona que el procés ABCDE, tal i com està descrit al protocol, està condemnat a la catàstrofe, quan acabi amb el pas C continuarà amb el D, i així fins arribar al pas E.
Per què no ha alterat el procés? Doncs, perquè en la mentalitat del buròcrata, si ha seguit al peu de la lletra el protocol i el procés ha acabat en desastre, ningú no li tirarà la bronca: ell ha seguit les ordres fidelment, ha fet el que li manaven. En canvi, si s'hagués saltat el protocol i hagués evitat la més gran de les calamitats, probablement seria expedientat per haver-se botat les normes.
A la fàbrica, estic rodejat de buròcrates que es passen l'hora de l'esmorzar atacant els protocols a sang i fetge. Quan el timbre ordena tornar a la feina, els continuen acatant a sang i fetge.
Reflexió personal: hauré d'aprendre la virtut de l'obediència?
Per què no ha alterat el procés? Doncs, perquè en la mentalitat del buròcrata, si ha seguit al peu de la lletra el protocol i el procés ha acabat en desastre, ningú no li tirarà la bronca: ell ha seguit les ordres fidelment, ha fet el que li manaven. En canvi, si s'hagués saltat el protocol i hagués evitat la més gran de les calamitats, probablement seria expedientat per haver-se botat les normes.
A la fàbrica, estic rodejat de buròcrates que es passen l'hora de l'esmorzar atacant els protocols a sang i fetge. Quan el timbre ordena tornar a la feina, els continuen acatant a sang i fetge.
Reflexió personal: hauré d'aprendre la virtut de l'obediència?
Powered by ScribeFire.
3 comentaris:
Trobo que molts buròcrates ho són pq interiorment el desgavell es tan gran que han d'agafar.se a qualsevol fusta per no ofegar.se. Sort que existeixen els cursets de natació.
o no compartir esmorzar amb segons qui, que és el que faig jo. Cal ser una mica més selecctiu...
Jo també prefereixo la natació, Dafne ;-) .
Nimue, que poques vegades esmorzo jo amb els companys...
Publica un comentari a l'entrada