Qui fos segur d'aver fils juts, amables, servidors de Deu, bona coza fora desigar fils; mas cor los de mes homens del mon son en peccat, per qual rahó, doncs, fil es desirable? Ne per que per son fil pert nuyl hom la gracia de Deu?
Ramon LLULL, Doctrina pueril, cap. XII, par. 13.
[Qui fos segur de tenir fills justos, amables, servidors de Déu, bona cosa li fora desitjar fills; mes, si la major part dels homes són en pecat, per quina raó, doncs, és desitjable tenir fills? Ni per què, pel seu fill, perd ningú la gràcia de Déu?]
Powered by ScribeFire.
3 comentaris:
molt filosòfic. L'amor pels fills passa davant de tot
Potser hores d'ara el Ramon Llull escriuria una cosa semblant però canviant la paraula fills per pares. Quelcom semblant a:
"Qui fos segur de ser pares/mares justos, amables, servidors de Déu, bona cosa li fora desitjar fills; mes, si la major part dels pares/mares són en pecat, per quina raó, doncs, és desitjable tenir fills?"
Cada cop que llegeixo alguna cosa semblant em ve al cap una cançó dels Def Con Dos anomenada "Basta de nacimientos" que parlava de la irresponsabilitat d'alguns a l'hora de tenir fills (podeu escoltar-la a http://www.youtube.com/watch?v=-0vPJ8NkJY0)
Ops! Em pensava que havia esborrat aquesta entrada, tenia intenció de fer una cosa diferent amb els textos de Llull. Bé, serveix d'introducció, ja en parlarem.
Publica un comentari a l'entrada