Potser la història del doctor Faust és una primera versió (o una de les primeres) de la crisi dels quaranta (o dels cinquanta, o dels trenta: té cap importància l'edat?). Almenys, en mostra totes les característiques: dubte sobre el valor de tot el que s'ha fet fins al moment; desig de tornar enrere i tastar les infinites possibilitats que han quedat rebutjades al llarg de la vida; decisions arriscades, suïcides, que no poden acabar bé de cap de les maneres.
Com a narració, hi ha per llogar cadires; com a experiència vital, és anguniosa.
2 comentaris:
Jo el que no sabia era que tenia dues parts, és un llibre fascinant. Sr Grappa no faci gaire cas del Mefistófeles :** i molt bon any
Molt bon any, Namagueta!
Publica un comentari a l'entrada