Deixa'm els ulls que van veure l'amor
a trenc de jorn, matinada impossible,
eternitat fugaç, indivisible,
quan plovies estels sobre una flor.
Deixa'm la pell que es va omplir de rubor
sota l'alè de neu immarcescible,
petit ocell que tem el vol fal·lible
d'una promesa, d'un mot provocador.
Deixa'm el cor que sap sentir la vida
a cada instant, amb la pluja o el vent,
amb el sol o amb la nit, amb tanta empenta
per desvetllar tota ànima adormida
caiguda ençà de la foscor, dorment,
fins que reprèn el pas, audaç, valenta.
a trenc de jorn, matinada impossible,
eternitat fugaç, indivisible,
quan plovies estels sobre una flor.
Deixa'm la pell que es va omplir de rubor
sota l'alè de neu immarcescible,
petit ocell que tem el vol fal·lible
d'una promesa, d'un mot provocador.
Deixa'm el cor que sap sentir la vida
a cada instant, amb la pluja o el vent,
amb el sol o amb la nit, amb tanta empenta
per desvetllar tota ànima adormida
caiguda ençà de la foscor, dorment,
fins que reprèn el pas, audaç, valenta.
Powered by ScribeFire.
5 comentaris:
:** és preciós el teu poema, Felicitats Drac i un beset
Ens hauràs de dir quin cafè prens per poder escriure així , o ha estat la manca de cafeïna la causant? Feliç dia .
Besets, Namagueta! Aix, ara mateix tinc un embolic a casa: el Tux s'ha posat a jugar amb el Drac i de poc no li calen foc al sofà!...
Avui m'estic passant amb el cafè, Dafne :-) . Varietat aràbiga, torrat natural, per cert. Felicitats a tu també!
no vaig arribar a desitjarte un feliç día del drac i el llibre, pero arribe a desitjarte un bon dilluns. :)
"deixa'm el cor que sap sentir la vida..." m'agrada molt.
besets
Gràcies, rAnita. Besets!
Publica un comentari a l'entrada