Ja és difícil que m'agradin les pel·lícules amb base sentimental, però aquesta s'ha salvat. Potser perquè la historieta amorosa hi funciona més com a motor de l'acció que no pas com a fil argumental principal. O potser perquè la fantasia hi flueix lliurement. O potser perquè hi ha dosis d'humor i d'aventura més que suficients. O potser perquè s'hi tracten temes d'aquells que anomenem fonamentals (amor, mort). O potser perquè hi ha un bon grapat de bons actors. O potser, simplement, perquè és una pel·lícula ben feta.
O potser per l'extraordinària interpretació de De Niro com el sanguinari capità Shakespeare:
O potser per l'extraordinària interpretació de De Niro com el sanguinari capità Shakespeare:
Powered by ScribeFire.
4 comentaris:
l'he vista 3 vegades.
m'agrada molt. besets
A que sí, rAnita? Jo no l'havia vista i em va encantar.
Besets!
val la pena també llegir el llibre. Bé, qualsevol dels llibres de Gaiman, divinitat encarnada, valen la pena.
Curiosament, al llibre no apareixen els pirates de la pel·li. Bé, sí, apareixen però de manera mooooolt tangencial. I ni per casualitat tenen res a veure amb la personalitat qe li posen al De Niro...
Imaginava que hauries llegit el llibre, Nimue :-) ; bé, me'l poso en la llista per a aquest estiu.
He he he! Doncs el conjunt "pirates + De Niro" és la cirereta de la pel·lícula: et pots creure que ja m'he vist aquella escena més de vint voltes? I la carona d'incredulitat que hi posa el Sèptimus és també la monda.
Besets!
Publica un comentari a l'entrada