Ens han enganyat: el SAGA no funciona únicament amb Firefox

El problema

El SAGA, Sistema d'Administració i Gestió Acadèmica, és el malson dels docents catalans a l'hora de control·lar les faltes d'assistència dels alumnes o de posar-los les notes: és una aplicació via web mal dissenyada i lentíssima.

El SAGA, però, té un problema (problema?): és incompatible amb l'Internet Explorer. Bé, en realitat, IE és incompatible amb el SAGA, cosa previsible, perquè l'Explorador de l'Imperi és incompatible amb qualsevol pàgina que segueixi mínimament els estàndards html, css, php i altres igualment importants en Internés.

Dues virtuts inesperades

Però deia que això és una virtut: per què? Doncs, per un parell de raons. D'una banda, perquè quan un docent arriba a un centre públic català, una de les primeres coses que li expliquen és que haurà d'utilitzar aquesta aplicació per realitzar una sèrie de tasques, i que ningú no ho farà per ell, cosa que assegura un cert nivell, per mínim que sigui, d'alfabetització digital entre els docents catalans. I, d'altra banda, el posa en contacte amb el programari lliure (potser per primera vegada en la vida; esperem que no sigui l'única).

En efecte, al mateix temps que el cap d'estudis o el secretari li parlen de les funcions de tan incòmoda eina, li expliquen, això sí, haurà de fer-la amb el Firefox, que és, solen afegir, l'únic navegador amb què funciona.

Dooooooncs... No, no és ben bé així. És veritat que funciona bé amb el Firefox (vull, que funciona amb el Firefox: el SAGA no funciona mai bé; de fet, no sé si el verb "funcionar" és aplicable al cas del SAGA), però no és l'únic navegador amb què el podem fer anar. I com que un servidor és tafaner de mena, n'ha descobert uns quants.

Una solució que fa per mi

Estava jo plantejant-me quines aplicacions ultralleugeres (per ocupació de disc dur i per ús de la RAM i de la CPU) podria instal·lar sobre l'Idèfix (ja sabeu, l'EeePC 701), quan, emprant el Firefox, vaig recordar que aquest, de lleuger, res de res. Vaig recordar que l'Opera, que havia estat, ja fa molts anys, la meva primera alternativa a l'Explorador de l'Imperi, m'havia agradat molt, entre altre moltes coses, perquè era lleuger i ràpid. Però... jo necessitava un navegador compatible amb el SAGA: calia, doncs, fer-hi la prova.

I la prova va ser tot un èxit: amb Opera, he posat i llevat absències als meus alumnes sense cap problema, de manera que no trigaré en llevar Firefox del petitó de la casa. A més, amb Opera tinc: client de correu, client d'IRC (l'únic canal de xat que faig servir és en aquest protocol), lector de fils RSS, admet l'ús de correctors ortogràfics, es pot personalitzar amb "widgets" (no tant com el Firefox, però), té un gestor de descàrrega que inclou torrents, permet la sincronització de marcadors (adreces d'interès) entre "operes" situats de diversos ordinadors... És a dir, m'ofereix tot el que necessito i, a més a més, em permet prescindir d'un grapat de programes, no només substituir un navegador pesat (molt bo, però pesat).

Opera té l'inconvenient, això sí, de no ser programari lliure (és gratuït, però no lliure). Tractant-se de l'Idèfix, hauré de fer una excepció.

Alguna solució més

I, després de solucionar les meves necessitats, estava clar quin seria el següent pas, oi? Doncs, sí, en efecte, em vaig dedicar a provar altres navegadors, amb la intenció de fer una petita llista dels que funcionen i dels que no funcionen amb SAGA (o dels que el fan funcionar, millor dit). I el resultat és el següent:

• Amaya: no (no m'ha permés accedir ni a la pàgina);
• Dillo: no (no ha passat del login);
• Firefox: sí;
• Konqueror: sí;
• Epiphany: no;
• Galeon: no (aquest i l'anterior han tingut problemes en l'obtenció del certificat de seguretat);
• Opera: sí;

No he tingut ganes d'instal·lar i provar el Flock; però, com es basa en el Firefox, potser funciona. En canvi, ja que hi era, ho he provat amb ELinks; però, com era previsible, res de res.

Però, i això crec que és important, ja sabem que, com sempre, a GNU/Linux tenim diverses solucions i cadascú pot triar la més li agradi: a més de Firefox i d'Opera, tenim el Konqueror.

Powered by ScribeFire.

25 de març, dia de la llibertat dels documents (o com no deixar-se agarrar pels collons per les multinacionals del programari)

Per segon any consecutiu, centenars d'organitzacions i milers de voluntaris ens sumem, en tot el món, a la celebració del Dia de la llibertat de documents. Es tracta, simplement (o no tan simplement), de tractar de conscienciar el públic de la importància que té l'adopció d'estàndards oberts en la documentació electrònica, sobretot per part de les administracions públiques.

El subtil concepte dels formats de documents

Dia a dia, i des de fa decennis, els que treballem amb ordinadors (val a dir, en la pràctica, tothom), intercanviem informació (de vegades, centenars o milers de pàgines; sovint amb persones que es troben a l'altre extrem del planeta i que potser ni tan sols coneixem) en forma de fitxers. Aquests fitxers sempre es troben expressats en un format o un altre: des del format html, en què comuniquem les pàgines web; txt, de text pla, sense cap format afegit; ogg o mp3 per la música; wav, flv, wmv, avi per al vídeo; doc o docx per als documents de text amb format; xls o xlsx per als fulls de càlcul, etc.
La major part dels que he esmentat empren formats de document (maneres de construir i estructurar els documents) no lliures, que pertanyen a una multinacional que els té registrats i que els poseeix en exclusiva: ningú més sap com estan fets, com funcionen, com els utilitzen els programes. Són els típics formats que solem associar al programa que els crea i, sense saber gaire d'informàtica, sospitem que altres programes amb la mateixa finalitat probablement no seran en grau de llegir o de modificar. Són, disortadament, la baula amb que les multinacionals del programari fidelitzen (eufemisme per esclavitzen) els usuaris.

Un parell d'exemples reals ben propers

Si porteu deu anys treballants amb processadors de textos, potser en recordareu un que era bastant popular (i força eficient, per a aquella època) en la plataforma Windows; s'anomenava WordPerfect i era el processador de referència. Només tenia un problema: no era un producte Microsoft, i quan aquesta multinacional va decidir que havia de ser el seu programa, el Word, qui es quedés amb el pastís, la batalla va durar pocs anys.
L'efecte, per als usuaris que migraven d'un programa a l'altre, eren devastadors: en molts casos, Word no interpretava correctament els formats dels documents WordPerfect; en altres, ni tan sols els podien llegir. Això va significar, per a empresses i per usuaris domèstics, perdre molts documents (llurs documents!) o haver de dedicar moltes hores de treball (i, per tant, de diners) per recuperar-los per al nou format. I tot perquè tant el format emprat per WordPerfect com per Word eren secret industrial protegit per patents.

Si no aquell cas, molts de vosaltres en recordareu un altre de més recent. Amb l'actualització a la Microsoft Office 2007, molts usuaris del Word es van trobar que generava documents amb l'extensió docx; fins aquí, cap problema. Molts, però, van descobrir que el nou Word es negava a obrir els vells documents doc "per motius de seguretat", cosa que va produir un grapat de protestes fins que la Microsoft va explicar als usuaris com anul·lar aquella "mesura de seguretat". És curiós: la multinacional, amb aquesta mesura de protecció, estava admetent tàcitament que la versió anterior no era segura, però els seus esclavitzats usuaris ni tan sols se'n van adonar.
La segona part de la tragèdia la van patir, una mica més endavant, els confiats usuaris que havien adquirit un ordinador nou (que els havia costat una pasta, perquè això va ser un any abans de la caiguda de preus que estem gaudint des de fa mesos) amb el vistós Windows Vista (que els havia costat una altra pasta en concepte de llicència, tot i que molts usuaris la vant pagar sense ser-ne conscients, perquè no la desglossen del preu de l'ordinador) i amb un regal enverinat, un autèntic cavall de Troia (no en el sentit de programari danyí, sinó en el de la metàfora literària clàssica): una versió de prova, gratuïta, de la suite Microsoft Office 2007. Naturalment, tots la van fer servir entusiasmats, i en lloaven les virtuts... fins que el periòde de prova (60 dies) va concloure i es van trobar amb un Word que no anava ni avant ni enrere i, sobretot, amb un conjunt de documents (cartes, resums, informes; però també fulls de càlcul, bases de dades...) que no podien obrir amb cap altre programa, perquè estaven en un format que només el Word 2007 tenia implementat.
Davant d'aquesta situació (incòmoda per a un particular, però catastròfica per a una empressa), la primera reacció va ser consultar els preus de les llicències d'aquesta suite: alguns es van trobar, espantats i indignats, amb xifres que rondaven els 500 €, segons el tipus de llicència. De jutjtat de guàrdia.

Evitar el xantatge amb l'ajut dels formats lliures

La millor manera d'evitar situacions com les anteriors és no fent servir aquells formats que, per estar en mans dels fabricants, ens converteixen d'usuaris en hostatges. L'alternativa passa per emprar exclusivament formats lliures: formats que han estat publicats pels seus creadors, de tal manera que tothom (tothom amb coneixements i medis) pot crear un programa que els faci servir de manera correcta i eficient.

Així, en lloc dels formats que ja ens l'han jugada en el passat, serà preferible emprar format lliures, oberts i estandaritzats, com ara els ODF (OASIS OpenDocument Format):

• Text .odt
• Full de càlcul .ods
• Presentació .odp
• Dibuix .odg
• Gràfic .odc
• Fórmula matemàtica .odf
• Base de dades .odb
• Imatge .odi
• Document mestre .odm
  

Avantatges dels ODF

Com que aquests formats són lliures i públics, el primer que trobarem és que no són exclusius d'un únic programa: els fan servir programes tan variats com OpenOffice.org 2.0+, KOffice 1.5+, StarOffice 8+, IBM Workplace, Abiword i molts altres. Així, emprant aquests formats no ens lliguem a un programa concret, no ens esclavitzem, podem canviar de programa amb molta flexibilitat, cosa molt útil si el fabricant del programa que emprem deixa de fabricar-lo, o desapareix, o si volem fer servir màquines molt modestes (on només hi funcionaran alguns dels programes anteriors) al costat de màquines molt noves (on podran funcionar els més potents), de manera que emprar un programa o un altre no ens obligarà a canviar tots els ordinadors de l'empressa.
Un efecte secundari d'aquests formats és que, en no esclavitzar l'usuari respecte al fabricant del programari, es fomenta la competitivitat entre els fabricants: l'usuari farà servir el millor programa, o el que s'adapti més a les seves necessitats, en lloc de l'únic programa que pot llegir la nostra documentació dels darrers quinze anys i per això ens té agarrats pels collons.

D'altra banda, al ser formats lliures i oberts, ens podem assegurar que els nostres documents només emmagatzemen la informació que nosaltres decidim, que no guarden cap registre de les nostres activitats o de la nostra identitat (no són paranoies, s'han donat casos curiosos i greus en l'àmbit de la política, documents "anònimes" que, al final, no ho eren tant i que van costar un bon disgust als autors).

Penseu, també, en el benefici que suposaria per a l'adminstració pública emprar formats lliures: s'estalviarien milers de milions d'euros cada any. Però el veritable guany no estaria aquí: una adminsitració pública que es comunica amb els seus administrats emprant documents electrònics en formats propietaris està forçant l'administrat a instal·lar-se els programes (propietaris i a pagament) que el poden llegir. Dit d'una altra manera: si m'hagués de comunicar amb Hisenda amb documents xlsx, jo m'hauria d'instal·lar l'Excell 2007, que només pot treballar sobre el Windows, i l'administració m'estaria coaccionant per obligar-me a comprar aquells dos programes de la Microsoft (que ningú em regalarà i que tampoc no em permetran dedudir de la declaració de la renda).

No m'envieu més pogüerpoints, si us plau

Bé, no sé si us hauran resultat convincents aquests arguments, si us hauran arribat al cor (o a la butxaca, que no està gaire lluny). En qualsevol cas, us prego que us abstingueu d'enviar-me adjunts amb documents en format privatiu, començant pels doc, els xls i els ppt (i llurs germans més joves, docx, xlsx i pptx): els formats privatius porten mal karma.

Feliç dia de la llibertat de documents!

Internet Explorer 8 i el secessionisme lingüístic (o com escriure sense accents)

La novetat: IE8

Arran de la sortida de l'IE8, el Carles Oriol ha publicat una comparativa sobre com passen el test Acid3 una bona pila de navegadors (des de GNU/Linux i des de Windows). Potser cal aclarir que l'Acid3 és un test que valora fins a quin grau un navegador concret respecta els estàndards d'Internet. I potser també cal aclarir (simplificant-ho una mica), que aquests estàndards es refereixen als llenguatges amb què es construeixen les pàgines web (html, xhtml, css, javascipt...).

Per a què serveixen els estàndards

Si algú no té clar per a què serveixen els estàndards i quina importància poden tenir a nivell de navegadors, li posaré un exemple més conegut: aquest text està escrit sota un estàndard ortogràfic definit per l'Institut d'Estudis Catalans i respectat per la major part dels usuaris del català escrit; gràcies a aquest estàndar ortogràfic, els parlants escrivim de manera molt similar, tot i que podem pronunciar de formes ben diverses. I així, escrivint tots sota el mateix estàndar (sota l'ortografia fabriana, bàsicament), ens entenem (o no; però, com a mínim, ens comuniquem).
És important l'ortografia? Ehem... Heu tractat de llegir un text sense accents, sense hacs, emprant la "b" on toca emprar una "v"? Sense signes de puntuació? A mi sempre em fa l'efecte d'anar llegint a trompicons (i això que, per la meva feina, hi estic acostumat, tristament).
De la mateixa manera que respectar les normes ortogràfiques facilita la comunicació entre els parlants de qualsevol llengua, respectar els estàndards dels llenguatges del web facilita la comunicació entre els usuaris de la xarxa. Tanmateix...

IE no compleix els estàndards

Tanmateix, si feu una ullada a l'article del Carles, veureu que, curiosament, les dues darreres versions del navegador de la Microsoft són els menys respectuosos amb els estàndards: IE7 no els respecta en absolut (s'inventa una ortografia tota seva), IE8 només els respecta en un 20 % (és com si només respectés la diferència entre la "b" i la "v", però es passés pel forro la resta de normes). Dit d'una altra manera: la Microsoft no aprovaria l'ESO per culpa de la seva mala ortografia. I, tanmateix...

Però IE és el navegador més emprat

Tanmateix, l'Internet Explorer encara és el navegador més emprat: com és possible? Però... si són els pitjors! Bé, sí, són els pitjors; però el 90% de la gent compra ordinadors amb Windows i fa servir aquest SO, i Windows porta instal·lat Internet Explorer, i la major part dels usuaris ni tan sols saben que existeixen altres navegadors, ni molt menys que existeixen estàndards d'Internet ni que l'IE no els respecta; descobrir que no els respecta és tan difícil com sotmetre'ls al test Acid3, i aquesta operació és tan complicada com fer clic aquí. I, tanmateix...

Una situació kafkiana

Tanmateix, la gent sol dir coses com "aquesta pàgina només es veu bé amb l'Explorer, els altres navegadors no la veuen bé: els altres navegadors són una merda": com s'arriba a una situació així? Bé, doncs, és fàcil: de la mateixa manera que els meus alumnes (els que no saben ortografia, vull dir) no saben llegir un text ortogràficament correcte i ben puntuat.
Tot és un cercle viciós (Explorer, FrontPage, Explorer, realitzadors web, Explorer...): Microsoft crea unes normes ortogràfiques pròpies, crea un navegador (IE) que les fa servir, crea un editor de documents HTML (FrontPage) que les aplica en la creació de documents web; el resultat és que les pàgines creades amb FrontPage (escrites amb "l'ortografia" secessionista de Microsoft) només es poden veure bé amb l'Explorer. Però la cosa va més enllà: Microsoft publica les seves normes ortogràfiques (la seva gramàtica) i els realitzadors de pàgines web, que saben que la major part dels usuaris naveguen amb l'Explorer (és a dir, "llegeixen" l'ortografia secessionista de Microsoft i desconeixen l'ortografia estàndard, "normativa"), acaben exercint el secessionisme "estandarístic".
I, al final, els navegadors que respecten i apliquen els estàndards no poden mostrar bé (no poden llegir bé) aquelles pàgines mal escrites (que no respecten els estàndards); pàgines que, en canvi, l'Internet Explorer (que no respecta ni aplica l'estàndard!) mostra "bé".

El futur que ens espera. O no

En resum: si continueu emprant l'Internet Explorer, acabareu escrivint sense accents. I fareu que la decisió de definir i establir els estàndards d'Internet deixi d'estar en mans d'un consorci internacional i neutre i passi a estar en mans del major monopoli del planeta.