La premsa ens ofereix un altre titular demagògic ("El pirateig de llibres ja provoca pèrdues de 150 milions", a El Periódico) a partir d'un informe que estaria elaborant la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, segons el qual la còpia il·legal de textos a traves d'Internet ja estaria produint aquesta xifra de pèrdues anualment. Sembla ser que fins que no han aparegut en el mercat els aparells anomenats e-readers, específicament dissenyats per llegir-hi llibres electrònics (i, sobretot, els tablets tipus iPad, amb molt major impacte mediàtic), no han sigut conscients d'una pràctica que, en realitat, deu de ser tan antiga com l'ús de pantalles per comunicar-se amb l'ordinador (almenys, les pàgines man, emprades des de fa més de quaranta anys en els sistemes Unix, ja són un exemple de llibre electrònic).
No hi han faltat ni la comparació amb les descàrregues de música i pel·lícules ni l'ús desmesurat i fora de lloc de l'adjectiu pirata (no puc imaginar un pirata —persona que es dedica a assaltar vaixells, matar o segrestar-ne tripulació i passatgers i robar-ne les mercaderies— amb un llibre a les mans, i encara menys amb un e-reader).
Però el que no hi ha és cap indicació sobre l'origen de les dades (d'on treuen que han perdut 150 milions? i per què 150 en lloc de 1.500? o de 15.000?); tret que hagin estat espiant (il·legalment) les descàrregues que realitzem els usuaris, no veig com poden haver arribat a aquests càlculs. I tampoc no hi ha cap referència al que ingressa cada any la SGAE per les taxes aplicades indiscriminadament a ordinadors, discos durs, CD, DVD, en concepte de drets de la propietat intel·lectual perduts per aquestes còpies; no ho sé del cert, però em penso que, cada any, la SGAE ingressa molt més de 150 milions, de manera que no només no estarien perdent diners, sinó guanyant-ne més que abans.
Tampoc ni hi he vist cap reflexió sobre el fet que molts (moltíssims: sospito que la major part) de les obres descarregades no formaven part de la intenció de compra dels lectors (no les haurien comprades), bé per manca de suficient interès, bé per manca de pressupost, i que bé es pot donar (i sens dubte s'hi dóna) el cas contrari: en llegir una obra que no estimava, a priori, interessant, el lector descobreix que sí que ho és, i decideix adquirir-la. És a dir, continuen sense voler reconèixer el valor publicitari de les descàrregues, valor publicitari que no els costa res (despeses per publicitat que s'estalvien: aquestes tampoc no entren en llurs còmputs!).
L'última frase de l'article esmenta el que potser és la clau de llur problema: "El segon factor és l’absència d’un model de negoci definit." És a dir, que com que els editors no saben adaptar-se al canvi tecnològic, van a lluitar per impedir-lo. Decididament, estan ancorats en l'era Guttenberg, i desapareixeran, si no es reciclen, tal i com van desaparèixer els amanuenses i l'activitat de còpia de manuscrits. És llei de vida (o de mort).
No hi han faltat ni la comparació amb les descàrregues de música i pel·lícules ni l'ús desmesurat i fora de lloc de l'adjectiu pirata (no puc imaginar un pirata —persona que es dedica a assaltar vaixells, matar o segrestar-ne tripulació i passatgers i robar-ne les mercaderies— amb un llibre a les mans, i encara menys amb un e-reader).
Però el que no hi ha és cap indicació sobre l'origen de les dades (d'on treuen que han perdut 150 milions? i per què 150 en lloc de 1.500? o de 15.000?); tret que hagin estat espiant (il·legalment) les descàrregues que realitzem els usuaris, no veig com poden haver arribat a aquests càlculs. I tampoc no hi ha cap referència al que ingressa cada any la SGAE per les taxes aplicades indiscriminadament a ordinadors, discos durs, CD, DVD, en concepte de drets de la propietat intel·lectual perduts per aquestes còpies; no ho sé del cert, però em penso que, cada any, la SGAE ingressa molt més de 150 milions, de manera que no només no estarien perdent diners, sinó guanyant-ne més que abans.
Tampoc ni hi he vist cap reflexió sobre el fet que molts (moltíssims: sospito que la major part) de les obres descarregades no formaven part de la intenció de compra dels lectors (no les haurien comprades), bé per manca de suficient interès, bé per manca de pressupost, i que bé es pot donar (i sens dubte s'hi dóna) el cas contrari: en llegir una obra que no estimava, a priori, interessant, el lector descobreix que sí que ho és, i decideix adquirir-la. És a dir, continuen sense voler reconèixer el valor publicitari de les descàrregues, valor publicitari que no els costa res (despeses per publicitat que s'estalvien: aquestes tampoc no entren en llurs còmputs!).
L'última frase de l'article esmenta el que potser és la clau de llur problema: "El segon factor és l’absència d’un model de negoci definit." És a dir, que com que els editors no saben adaptar-se al canvi tecnològic, van a lluitar per impedir-lo. Decididament, estan ancorats en l'era Guttenberg, i desapareixeran, si no es reciclen, tal i com van desaparèixer els amanuenses i l'activitat de còpia de manuscrits. És llei de vida (o de mort).
Powered by ScribeFire.
El SAGA, però, té un problema (problema?): és incompatible amb l'Internet Explorer. Bé, en realitat, IE és incompatible amb el SAGA, cosa previsible, perquè l'Explorador de l'Imperi és incompatible amb qualsevol pàgina que segueixi mínimament els estàndards html, css, php i altres igualment importants en Internés.
En efecte, al mateix temps que el cap d'estudis o el secretari li parlen de les funcions de tan incòmoda eina, li expliquen, això sí, haurà de fer-la amb el Firefox, que és, solen afegir, l'únic navegador amb què funciona.
I la prova va ser tot un èxit: amb Opera, he posat i llevat absències als meus alumnes sense cap problema, de manera que no trigaré en llevar Firefox del petitó de la casa. A més, amb Opera tinc: client de correu, client d'IRC (l'únic canal de xat que faig servir és en aquest protocol), lector de fils RSS, admet l'ús de correctors ortogràfics, es pot personalitzar amb "widgets" (no tant com el Firefox, però), té un gestor de descàrrega que inclou torrents, permet la sincronització de marcadors (adreces d'interès) entre "operes" situats de diversos ordinadors... És a dir, m'ofereix tot el que necessito i, a més a més, em permet prescindir d'un grapat de programes, no només substituir un navegador pesat (molt bo, però pesat).
Però, i això crec que és important, ja sabem que, com sempre, a GNU/Linux tenim diverses solucions i cadascú pot triar la més li agradi: a més de Firefox i d'Opera, tenim el Konqueror.
