Quan les persones que em coneixen s'assabenten que un dels meus hobbies és la informàtica, em solen preguntar que a quins jocs jugo. Quan els explico que el meu concepte de hobby no va per aquí, sinó per aprendre a usar l'ordinador el millor possible, em miren estranyats. Però si se m'acut explicar-los quines coses tracto d'aprendre, la reacció sol ser unànime: "Però, això, per a què serveix?" I queda ben patent que no es tracta d'una expressió de curiositat, no els importa gens ni mica saber per a què serveix això; es tracta d'una interrogació retòrica que podem interpretar com a "quina pèrdua de temps, això no aprofita per a res."
Aquestes reaccions són fàcilment explicables si tenim en compte que no tots els usuaris d'ordinadors són iguals; els podríem classificar en funció de coneixements i interessos. Una proposta de divisió podria ser la següent:
Professionals de la informàtica
El seu objecte de treball gira directament sobre el maquinari i el programari (enginyers informàtics i assimilats; administradors de sistemes, programadors...). La major part van triar aquesta professió perquè els agradava, de manera que solen tenir una bona relació amb els ordinadors. Una altra cosa és que el treball que han acabat fent en la vida els resulti més o menys satisfactori; però ja sabem que el treball és un càstig bíblic, així que si diuen que els agrada el seu treball, o és pecat o és mentida.
Lògicament, són els que tenen un coneixement més alt en aquest àmbit. Només faltaria!
Professionals no informàtics
Fan servir la informàtica per treballar, però el resultat del seu treball no té res a veure amb la informàtica: enginyers, dissenyadors gràfics, matemàtics, professors, administratius, músics, escriptors, estudiants...
Aquí, la relació amb l'ordinador pot ser, encara, cordial: o l'estimen cordialment perquè els ajuda a fer millor una feina que els agrada, o l'odien cordialment perquè els obliguen a utilitzar-lo en una feina que detesten.
En general, i açò és aplicable per a la resta de categories que veurem, d'informàtica, només saben allò que necessiten aplicar. I és comprensible perquè, per a aquestes persones, la informàtica és un mitjà, no pas una finalitat.
Usuaris domèstics
Qui no tingui un ordinador a casa, que aixequi la mà. Mmmm... tots en teniu, eh? Ja m'ho pensava. L'ordinador s'ha convertit, també, en un artefacte per al lleure. A més, però, hi ha molta gent que s'emporta feina a casa (diuen que alguns ho fan per gust: no sé jo...) i, al final, l'ordinador domèstic acaba menant una doble vida, laboral i lúdica.
Però, què és això de la "informàtica bàsica"? Escriure programes en BASIC? No, home, no; em refereixo a les coses que pot fer qualsevol, fins i tot sense gaires coneixements: navegar per la xarxa, utilitzar el correu, escoltar música, mirar pel·lícules...
Un plat a banda necessiten i mereixen els "jugadors" o "jugons" o "jugòpters": els típics postadolescents (trenta o trenta-cinc anys, casats, un parell de fills, amb una feina ni excessivament exigent ni tampoc gaire engrescadora) que poden arribar a gastar més de 3.000 € en un ordinador (supermegahipermacroguai: CPU de quàdruple nucli a 128 bits i vint-i-catorze-mil GHz, 65 GB de RAM, tres discos durs d'un terabyte cadascun, dues pantalles de 24 polzades, targeta gràfica
Hubble Telescopy Vision Improved, so
homeroundcinemascope amb 12 altaveus més altres dos per als baixos i un per a la mezzosoprano; i quinze ventiladors d'oli de fetge de balena per refrigerar el conjunt); ah! i que l'han de renovar cada any, perquè, si no, no podran jugar a l'últim simulador de
Kosovo War 666. Sens dubte, aquests són els que més fan pel progrés de la informàtica, amb llurs constants exigències de millora, molt més que la indústria bèl·lica internacional i la NASA i l'ESA juntes. Això sí, no els pregunteu com justificar un paràgraf als dos costats en un processador de text, perquè ells no s'hi embruten les mans ("Ah!, però, els ordinadors també serveixen per treballar? quines coses, tu...").
Usuaris casuals
Ja no en som conscients, però gairebé tots fem servir algun gadget que porta, amagat als budells, un petit ordinador: telèfons mòbils, reproductors mp3 o mp4 (no, no hi ha un petit donyet japonès en cada mp3 per fer-los anar).
Usuaris passius
Qualsevol persona que realitzi qualsevol operació monitoritzada, dirigida, per una altra persona que fa servir un ordinador, o per un sistema informàtic autònom: caixers automàtics, expenedors de bitllets... és a dir, tothom i totadon.
Si us hi fixeu una mica, observareu que aquesta llista està ordenada en funció de dos criteris: de major a menor grau de coneixements informàtics, d'una banda, i de menor a major quantitat d'usuaris, per una altra. I tots dos coincideixen.
Bé, no calia pegar-li tantes voltes per arribar a la conclusió que la major part dels usuaris no saben res sobre el funcionament del ordinadors; però resulta curiós observar que, a més, no tenen ni punyeteres ganes d'aprendre (però, això, sempre estan disposats a queixar-se quan el programa fa coses rares o quan el sistema es penja; tot i que sovint és perquè han fet alguna operació impròpia).
I amb aquest panorama majoritàriament desolador, sí que s'entén que no m'entenguin.
Eps! M'oblidava... Deliberadament, m'he deixat al tinter una categoria molt concreta: a veure qui l'endivina!
