No sé si és una característica meva o si són les circumstàncies les que m'hi porten, el cas és que, des que tinc memòria, he canviat de "situació vital" cada cinc o sis anys: lloc de residència, estudis, situació laboral... Ara, però, porto més de vuit anys en el món de l'ensenyament i, la veritat, el cos em demana un canvi. I és que aquest treball està molt lluny de fer-me feliç.
Així, doncs, he decidit agafar-me un mes de llicència, en part perquè necessitava descansar i en part perquè vull replantejar-me seriosament el meu futur professional i vital. És clar que deixar aquesta feina seria la decisió més extrema i arriscada; per sort, en el pitjor dels casos, aquesta opció no seria un suïcidi laboral, puc dedicar-me a altres coses; per sort, no tinc càrregues familiars que m'ho impedeixin; i, també per sort, hi ha altres solucions no tan dràstiques que estic estudiant. El que sí que tinc decidit és que vull dedicar més temps a activitats més agradoses i satisfactòries, i si això significa que m'he d'ajustar el cinturó, ho puc assumir.
Com deia Sèneca (amb altres paraules), la nostra llibertat és inversament proporcional a les nostres necessitats i directament proporcional a la nostra capacitat de renúncia.
Així, doncs, he decidit agafar-me un mes de llicència, en part perquè necessitava descansar i en part perquè vull replantejar-me seriosament el meu futur professional i vital. És clar que deixar aquesta feina seria la decisió més extrema i arriscada; per sort, en el pitjor dels casos, aquesta opció no seria un suïcidi laboral, puc dedicar-me a altres coses; per sort, no tinc càrregues familiars que m'ho impedeixin; i, també per sort, hi ha altres solucions no tan dràstiques que estic estudiant. El que sí que tinc decidit és que vull dedicar més temps a activitats més agradoses i satisfactòries, i si això significa que m'he d'ajustar el cinturó, ho puc assumir.
Com deia Sèneca (amb altres paraules), la nostra llibertat és inversament proporcional a les nostres necessitats i directament proporcional a la nostra capacitat de renúncia.
Afegitò: 30 minuts
Com a mínim, he posat en marxa un dels meus projectes: després d'anys i panys de sedentarisme, acabo de córrer 30 minuts. Sense aturar-me. Sense caminar. Tot d'una. A ritme gorrinero, això sí: les àvies que tornaven de la compra amb el carro em passaven sense dificultat.
A veure si, dins d'un any, les coses han tornat al seu lloc.
A veure si, dins d'un any, les coses han tornat al seu lloc.
Powered by ScribeFire.
10 comentaris:
Et felicite per les dues decisions que prens: un mes de pausa, i més en aquesta època de l'any, l'agraeixen el cos i a l'ànima. La professió d'ensenyant, i més si l'acompanya la condició de funcionari, pot ser un parany per a moltes inquietuds: la seguretat, el sou, les vacances… El fet que t'ho planteges, de parar i pensar el pas següent, és admirable i demostra una catadura ètica vital poc freqüent. Això d'anar a córrer també està bé, a vore si m'anime jo també, que la panxa ja quasi em tapa la vista dels peus.
Ja contaràs com quedes.
Home, Amadeu, en les teves fotos apareixes molt prim, molt atlètic: no em crec això de la panxa ;-) .
El photoshop fa miracles.
Salut
doncs ale, a descansar...
per cert... l'altre dia vaig tenir un "error 17" al engegar l'ordinador (sí, 17) vaig resetejar a saco, i es va engegar sense problemes...misteri...)
Jo intentaré canviar el potoxop per les espardenyes, Amadeu :-) .
El 17, Nimue? Això vol que dir que, mentre iniciava el GRUB, ha intentat muntar alguna partició i no ho ha aconseguit. Amb els precedents d'inestabilitat del teu disc dur, això sembla un error físic aleatori.
No l'has renovat encara, oi?
ens marejaras entre el giorgio i el george..
m'alegre de que no t'hajes perdut en la red.. encara que ara sigues geor.gio.. :)
espere que arrives alla on vulgues arribar, estas prenent les decisions que toca..
besets
Al final, Ranita, sempre sóc jo mateix... o algú que se m'assembla molt ;-) .
Facis el que facis, que tinguis molta sort i t'ho passis molt bé.
Gràcies, AlexM! Com a mínim, ho intentaré.
Publica un comentari a l'entrada